INTRODUCCIÓ

 

MUNTANYES D'UNA BATALLA (introducció)
Un recorregut pels pobles i les serres escenari de la Guerra
Civil espanyola a les Terres de l'Ebre, amb l'esperit de l'Agrupa: “Excursionisme, País i Cultura”

Per: Manuel Cabanillas

En la fosca nit del 25 de juliol de 1938, a les 0 h 15 min, l’exèrcit republicà va començar el pas de lo Ebre iniciant així la batalla més decisiva de la Guerra Civil espanyola.
L'ofensiva va aconseguir atrinxerar-se a les serres de Pàndols i Cavalls, situades entre els rius Canaletes i Sec, des del tossal de la Gaeta (547,7 m) a Vilalba dels Arcs fins a les Armes del Rei (432,3 m), entre les poblacions de Prat de Comte i Benifallet.
Durant 115 dies els pobles i les serres de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a la dreta de lo riu Ebre, van ser l'escenari més destacat d'una batalla en la qual l'exèrcit popular de la República i els voluntaris de les Brigades Internacionals es van defensar aferrissadament davant un exèrcit franquista molt superior tant en homes com en material i amb l'ajuda de l'aviació dels feixistes italians i els nazis alemanys.
Les terres de la batalla són de sempre uns territoris acostumats a lluitar amb les complicades comunicacions, el transvasament del riu, la contaminació paisatgística dels parcs eòlics (un de cada tres s'instal·la a les comarques ebrenques), els residus industrials tòxics al sòl de Flix, el macro abocador de Tivissa... Tot això en un tros del Principat amb un transport públic (RENFE línies R15 i R16) encara avui deficient, i un sector primari què els preus que es paguen als productors de la fruita dolça i els cítrics estan, moltes temporades, per sota del cost de la producció, fet que propicia que en moltes de les campanyes es perdi una bona part de la collita o es quedi als arbres es, sense oblidar els vestigis franquistes.
La noves tecnologies són també una lluita dels ebrencs: pel que fa a les telecomunicacions, la xarxa de fibra òptica no arriba a tots els racons i, previsiblement, hauran d'esperar com a mínim fins al 2023 perquè l'alta velocitat arribi a tots els municipis.
La població jove que es veu obligada a marxar a estudiar fora dels seus veïnats d'origen i que ja no torna és un altre dels elements que propicien una despoblació que també es veu afectada per les defuncions, que en molts casos superen els naixements. Aquests són alguns dels motius del despoblament galopant que, en algunes poblacions, només la immigració frena momentàniament.
La Terra Alta, amb tretze municipis i capital a Gandesa, és la comarca més pobra i la que acusa més la despoblació de les Terres de l'Ebre amb 11.490 habitants (IDESCAT 2019), el 30 % més grans de 65 anys.
Es tracta d’una comarca muntanyosa situada al nord del massís dels Ports, en un altiplà en el qual sobresurten les serres de Pàndols i de Cavalls, els escenaris més decisius de la batalla de l'Ebre.
La Ribera d'Ebre, que obre la porta al riu a les Terres de l'Ebre en l'embasament de Riba-roja i és la que inicialment va donar nom al conjunt de les quatre comarques abans de les actuals denominacions, és la més septentrional de les comarques ebrenques i s'estén a dreta i esquerra de l’Ebre amb una població de 21.865 habitants (25 % més grans de 65 anys) repartits en quinze municipis i amb la capital a Móra d'Ebre.
Els escenaris de la batalla de l'Ebre es van centrar principalment a les serres escarpades amb parets verticals on destaquen les fortaleses de Pàndols i de Cavalls, que s'estenen de SW a NE de Prat de Comte a Benissanet, i que són la separació natural entre comarques i fidels exponents d'una guerra.
En el transcurs dels enfrontaments, tones de bombes, desenes de búnquers, refugis, pous de tiradors i centenars de quilòmetres de trinxeres van remodelar un paisatge, unes muntanyes i uns pobles que encara avui mostren els vestigis de la lluita i en les quals el record als milers de morts s'escampa amb centenars de fosses escampades per pobles, carreteres, senderes, colls i cims. Com descriu l’Assumpta Montellà al seu llibre 115 dies a l'Ebre, “tota la serra de Pàndols pudia a mort...”.
Avui la tranquil·litat i el silenci són el denominador comú a les serres de la batalla, però durant la lluita el soroll dels trets i crits ressonaven per valls i muntanyes trencant el seu estat natural.
Durant els llargs dies de lluita, els milicians republicans intentaven apaivagar la por escoltant els companys ebrencs explicant les llegendes de lo Fardatxo, una espècie de llangardaix que segons la llegenda saltava i volava per la serra de Cavalls, la de la Serena (mig ocell i mig dona) de Pàndols o el llop de Vilalba dels Arcs, que es mesclaven amb les notes de les dues cançons més populars al front: "Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero: en el frente de Gandesa, primera línea de fuego..."; o Hay Carmela: "El Ejército del Ebro, rumba la rum bam bam!, una noche el río cruzó ¡ay Carmela, ay, Carmela! Y a las tropas invasoras, rumba la rum bam bam! buena paliza les dio...". Ambdues amb diferents versions.
La crueltat dels enfrontaments la descriu per mitjà d’una vivència en primera persona el novel·lista, narrador i autor teatral Josep Maria Folch i Torres al seu llibre “El fill que no tornarà” on relata el dolor que va patir amb la mort del seu fill a la batalla de l'Ebre, i que va conèixer arran de la carta d'un company que el va informar del traspàs de Jordi Folch i Camarasa, integrant de la lleva del Biberó i amb només 17 anys d'edat.
Els propers anys els protagonistes de la batalla aniran traspassant, però les serres i els seus cims romandran en el territori com a fidels guardians d’una història i d'uns fets que cal no oblidar per al coneixement de futures generacions.
El primer pas per no caure en l'oblit, després d'un llarg silenci, va arribar l'any 2007 amb l'aprovació de la Memòria Històrica i el Memorial Democràtic de Catalunya per esborrar les ferides obertes i encara avui supurants.
LA PREPARACIÓ D'UN OBJECTIU
Després d'estades, ascensions i travesses per les comarques ebrenques, l'enamorament d'un paisatge, unes muntanyes i una cultura que vaig descobrir de la mà d'en “Kildo” Carreté i Bisbal (1926-2014), un apassionat dels Ports i la Terra Alta establert a Arnes els darrers anys de la seva vida, que em va despertar l'interès per profunditzar en les seves gents i muntanyes, em va empènyer a conèixer sobre el terreny el que es va viure als pobles i serres, escenari, tramoia i teló de la batalla més sagnant i decisiva de la Guerra Civil (1936-1939).
Amb una minuciosa preparació, llargues hores a la seu del CRAI on s'allotja la Biblioteca del Pavelló de la República a la Vall d'Hebron on a les seves lleixes es conserva la història de la Guerra Civil, la visita als centres d'interpretació i biblioteques de Gandesa, Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs, Batea, la Fatarella, el Pinell de Brai, Tortosa, Móra d’Ebre i Tarragona, les consultes per les xarxes socials, el contacte amb les entitats excursionistes de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià, els relats dels historiadors i coneixedors del que es va viure durant aquells llargs 115 dies, vaig planificar les sortides per visitar els espais de la guerra en els quals la muntanya va ser la principal protagonista.
Un dels primers contactes personals el vaig tindre sobre el terreny a Gandesa amb en Jaume Pasqual Escudé Monfort, mestre jubilat i estudiós de la batalla de l'Ebre, que a l'hora de la migdiada em va citar a la terrassa de l'antiga pastisseria Pujol que va obrir portes el 1892 i que fa uns anys es va establir a la plaça de la Farola, el rovell d'ou de la capital terraltenca, per prendre un cafè i els típics pastissets o casquetes.
Decidit a escoltar i evitant preguntes, vaig deixar que en Jaume em regalés els seus coneixements sobre les vivències dels soldats que durant molts dies van romandre a les trinxeres de la serra de Cavalls, Pàndols i el Pebrer, una gran talaia sobre Gandesa i quilòmetres de terreny. Des dels seus punts més alts, la Punta Redona (659,2 m), Cota 705 (705,6 m), el pic de la Mort (482, 6 m) i el puig de l'Àliga (484,4 m), en l'anomenada Cota 481, es van viure molts combats i van passar d'un bàndol a l'altre en diverses ocasions, fets que, m’explica, es poden extrapolar a la resta de serres de la batalla.
En Pasqual va començar la xerrada anant directe al gra i em va fer cinc cèntims dels enfrontaments que es van viure als voltants de Gandesa, en mans del franquistes: "A les trinxeres de les serres es van viure moments dramàtics, especialment entre els joves de l’anomenada lleva del Biberó, uns marrecs (nascuts el 1920), que van ser cridats a files”.
El meu amfitrió gandesà em va explicar que “la calor asfixiant, més de 40 graus” i els atacs de l'artilleria “propiciaven els plors dels soldats més joves que els companys intentaven apaivagar amb els relats d'històries de les respectives famílies, les cançons o els seus projectes un cop acabés la guerra”.
"Quan les llàgrimes i el terror s'apoderaven dels combatents, per la línia de trinxeres circulaven pots amb cafè mesclat amb pólvora, una barreja amb la qual es propiciava que els afectats s'inhibissin del que estava passant al seu voltant, on s'acumulaven els ferits i els morts, durant hores i alguns cops dies”.
Alex Cervelló Salvador, sobre les vivències a la batalla, explica que “era esgarrifós escoltar, sense interval, els clams desesperats dels ferits cridant les seves mares, ja que restaven hores i hores abandonats a la seva sort en terreny de ningú”.
A l'escassa alimentació a les línies republicanes es contraposava l'abundància al bàndol feixista on soldats del cos de l'exèrcit marroquí circulaven pel front amb alforges carregades de galetes, pots de llet condensada, llaunes de conserves, paper per escriure cartes, alcohol i aspirines que feien pagar a preus desorbitats.
Els milicians feien vida a les trinxeres sota un sol que a l'estiu a la Terra Alta bat de ple.
A les trinxeres republicanes, m'explicà en Pasqual, al sufocant calor i el constant bombardeig de l'aviació alemanya i italiana, s'hi afegien les puces, la sarna, la manca d'aliments i la set que "sadollaven omplin les seves cantimplores amb la pròpia micció i que es prenien un cop aquesta es refredava; era l'única forma d'apaivagar-la, perquè l'accés a l'aigua, en molts casos, estava sota el domini de l'enemic i sols alguna nit, amb risc de ser descoberts, aconseguien omplir un parell o tres de cantimplores”.
En Pasqual, alhora que m'explicava el que coneixia, també es va mostrar molt preocupat perquè tothom coneguési el que havia passat: "Molts espais, edificis, monòlits, monuments, la major part aixecats pels franquistes, no només segueixen amagats per la natura sinó que molts són malmesos per un vandalisme amb el qual s'aconsegueix és amagar una història que cal recordar perquè no torni a repetir-se un enfrontament amb les armes de protagonistes".
A la tarda següent el meu company em va passar a buscar amb el seu cotxe per visitar el pic de la Mort (482,6 m), a la serra del Pebrer, uns trams de trinxeres i un dels monuments amagats sense senyalització i que no forma part de la xarxa d’espais històrics que gestiona el COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre).
Poc més avall de la pista, al peu de la carretera entre Gandesa i el Pinell de Brai, prop de la zona que vam visitar, en un terreny propietat del meu acompanyant, em va explicar: “Vàrem trobar molts estris utilitzats durant la batalla, sobretot cascos i cantimplores abandonats durant la retirada”.
Sobre la petita base de ciment que corona el cim del pic de la Mort, en Pasqual em va explicar que "els components de les Brigades Internacionals coneixien aquest cim com The Pimple (el Gra), mentre que els nacionals el denominaven la Cota 481 (seguin les indicacions dels mapes militars) o Cerro de las Viudas", denominació que em va deixar molt clar el que havia passat en aquelles contrades.
El terror a ser a primera línia, m'explica Pascual, “propiciava que dins de les trinxeres alguns dels combatents aixequessin les extremitats per intentar que els ferissin per així poder ser evacuats: “pensa que, a tall d'exemple, en un tram de trinxeres amb 1.000 homes, només en van sobreviure 200”.
EL PROJECTE
Amb les aportacions de les xerrades “in situ” amb en Pasqual, amb responsables dels centres d'interpretació i les dades recollides amb anterioritat durant el meu periple per les terres ebrenques, vaig planejar penjar-me la motxilla i trepitjar els pobles, senderes i muntanyes de la batalla de l'Ebre dividint el projecte en set etapes.
Van ser uns recorreguts acompanyat o en solitari, amb els quals, a més a més de gaudir del vessant esportiu i la natura, vaig tindre l'oportunitat d'aprofundir en la història, les llegendes, la cultura, l'economia, la gastronomia i les reivindicacions de las gents de les comarques del sud del Principat, tot enriquint el coneixement sobre el meu país i la seva història.
El projecte contemplava inicialment rutes per les serres de Pàndols, Cavalls, el Pebrer, Santa Madrona, la Solsida, la Vall de la Torre, la Fatarella, els Horts, Vallplana, Cardó, Mangrana, el Crestall, Berrús, els Corrals, els Pesells, Montsagre i la Rovellonera.
Durant els recorreguts vaig visitar les poblacions amb protagonisme directe amb les muntanyes de la batalla: Gandesa, el Pinell de Brai, Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Bot, la Pobla de Massaluca, Batea, Caseres i Prat de Comte a la Terra Alta; Miravet, Garcia, Benissanet, Ascó, Riba-roja d'Ebre, Vinebre, Flix, Torre de l’Espanyol, Móra d'Ebre, Móra la Nova i Rasquera a la Ribera d'Ebre; i Benifallet al Baix Ebre.
OBJECTIUS DELS RECORREGUTS
Primera etapa
Durant la primera etapa, el campament base el vaig establir a Gandesa, nus de comunicacions i capital de la Terra Alta, i al Pinell de Brai per fer recorreguts per una part de les serres de Pàndols, Cavalls, el Pebrer, el Crestall, els Horts i la Solsida.
Segona etapa
El segon viatge el vaig completar amb la castigada població de Corbera d'Ebre per continuar per la serra de Cavalls, la de Santa Madrona, la Vall de la Torre i la del Pebre, amb base a Gandesa, a menys de 5 km.
Tercera etapa
Seguint la recerca, a la tercera fase la base va ser Vilalba dels Arcs, una altra de les poblacions que van viure l'horror de la guerra, amb estada a la Fatarella, on vaig fer recorreguts i ascensions pels voltants de les poblacions terraltenques i la serra de la Fatarella, i vaig visitar el Memorial de les Camposines.
Quarta etapa
La quarta etapa la vaig centrar en les muntanyes més properes a lo riu. Vaig pernoctar a la Pobla de Massaluca on la batalla es va viure amb menys violència, i vaig resseguir el rastre dels enfrontaments per la serra de Mangrana i Berrús, i els seus camins, turons i tossals fins a Riba-roja d'Ebre, la major part en curts recorreguts amb inici arran de l'asfalt de la carretera TV-7231 (entre Gandesa i la Faió).
Cinquena etapa
Els escenaris de Prat de Comte, Bot i Caseres (Terra Alta).
Vaig finalitzar amb nous recorreguts per la serra de Pàndols amb allotjament a Prat de Comte.
Sisena etapa
Móra d’Ebre, Rasquera (Ribera d’Ebre) i el balneari de Cardó i Benifallet (Baix Ebre). Voldria destacar el recorregut a l’anomenat observatori de Lister fins al cim de Coll de Pins (499,8 m), que va ser un dels punts estratègics de la batalla de l'Ebre i on Enrique Lister, general de l’exèrcit popular de la República, va instal·lar el seu observatori.
Cal destacar el cim de la Picossa (498,9 m), un del darrers bastions de l’exèrcit republicà, i les cotes de Miravet i Benissanet.
Setena etapa
Vinebre va ser la població triada per a l’estada de la que havia de ser la darrera etapa de les muntanyes d’una batalla. Ascó i Flix, a la dreta de lo riu Ebre, van ser clau per a la retirada de l’exèrcit republicà. Calia frenar l’avanç dels anomenats “nacionals” perquè la retirada es pogués completar, i evitar així el major nombre de baixes.
Altres
Després de les estades a la Terra Alta i Ribera d'Ebre, no vaig visitar tots els cims que van viure els efectes de la batalla tot i que amb menys rellevància. Queden pendents però no oblidats, i ara el que em cal és fer un nou projecte per intentar completar els objectius que resten fent meva la frase del títol del poema de Miquel Martí i Pol “Ara mateix” que acaba amb l'afirmació "...que tot està per fer i tot és possible".
Proper article: Per les serres de la Solsida, el Pebrer, els Horts, Cavalls i Pàndols.