Els
Espais Històrics
EH
els Barrancs
Línia
de trinxeres, de la qual es conserven prop de 700 metres, que va
formar part de la xarxa de defensa republicana entre Vilalba dels
Arcs i la Pobla de Massaluca. Encara s'hi conserven bona part dels
seus elements originals, com ara pous de tirador, refugis i barraques
o línies d'evacuació
Posició
de rereguarda que formava part de la xarxa de protecció de la
Fatarella. El refugi que es conserva fou aixecat pels soldats de la
posició, que l'utilitzaren com a lloc de resguard i cambra per
dormir. Al damunt encara s'hi pot veure part de la línia de
trinxera, en forma de ziga-zaga per tal de facilitar-ne la defensa.
EH
El Poble Vell
Situat al capdamunt del turó de la Montera, resta com a símbol mut de la tragèdia d'aquest conflicte. El visitant, en passejar avui per les restes de carrers i entre les cases destruïdes, no pot evitar rememorar la violència dels bombardeigs i la dissort dels prop de 2.500 habitants que aleshores vivien a la població.
Situat al capdamunt del turó de la Montera, resta com a símbol mut de la tragèdia d'aquest conflicte. El visitant, en passejar avui per les restes de carrers i entre les cases destruïdes, no pot evitar rememorar la violència dels bombardeigs i la dissort dels prop de 2.500 habitants que aleshores vivien a la població.
Aquestes
cases del Pinell de Brai són exemple de l'estat en què quedaren
alguns nuclis de la rereguarda republicana després dels combats. La
població, de 1.800 habitants, acollia serveis d'intendència,
sanitaris i de descans, fet pel qual es convertí en objectiu
prioritari per a l'aviació i l'artilleria franquista durant els
mesos de bombardeigs.
Aquest
sector de Vilalba dels Arcs, dit així perquè tenia una bassa que
abastia d'aigua la població, fou l'escenari d'intensos combats entre
el 25 i el 29 de juliol. Les tropes franquistes de la 50a divisió
van resistir el duríssim assalt republicà a la població, deixant
les empremtes de la guerra a bona part del nucli urbà, ben
visibles
encara avui.
Aquesta
fortificació, d'origen medieval, va patir, com la resta del nucli
urbà, els devastadors efectes del bombardejos franquistes. Móra
d'Ebre va exercir de centre de distribució d'homes i materials, amb
diversos ponts que enllaçaven amb l'altra riba de l'Ebre, fet que la
convertí en objectiu prioritari de l'aviació.
Coneguda
com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta
de cotes de la serra de Pàndols, escenari de durs combats entre el 9
i el 19 d'agost de 1938. La pèrdua d'aquesta cota, el 13 d'agost, no
va suposar, però, l'expulsió de les tropes republicanes de la
serra, que no es produí fins a l'11 de novembre
Aquest
espai museïtzat permet descobrir al visitant com era l'interior d'un
refugi. Un audiovisual que reprodueix el so de les sirenes, dels
avions i de les bombes, així com una sèrie de plafons, l'apropen a
les sensacions que visqueren aquells que s'hi refugiaven cercant
protecció contra els bombardejos de l'aviació franquista.
Ubicat
a la rereguarda republicana, el refugi de Benissanet és un exemple
de les nombroses construccions que es bastiren a la zona per protegir
la població dels atacs de l'aviació franquista. En aquest cas, hi
ajudaren en la construcció els soldats republicans, fent de paleta,
així com un grup de noies del municipi que, per torns i de nit,
n'extreien la terra.
Enmig
d'una zona privilegiada, amb excel-lents vistes sobre el riu Ebre, es
pot descobrir tot un entorn fortificat que formà part de la línia
defensiva construïda al llarg del riu d'Algars per protegir el
territori d'una invasió franquista. Els senders rehabilitats
permeten resseguir els camins dels soldats republicans durant els més
de cent dies de batalla.
Al
capdamunt d'un petit turó, ubicat a l'oest de Gandesa, els
comandaments franquistes hi van instal-lar el seu observatori,
des del que es dominava tot el front. Des d'allí, el propi general
Franco va dirigir la tercera ofensiva contra les defenses
republicanes el setembre de 1938
El
25 de juliol els murs del castell serviren de refugi als soldats
franquistes que defensaven la població. Hi resistiren fins a migdia,
quan el setge de les tropes republicanes i la pressió de
l'artilleria ubicada a l'altre riba, va forçar la seva rendició,
lliurant la plaça a l'Exèrcit Popular.
Aquesta
fortificació pertany a la línia defensiva d'Algars, creada per la
Generalitat el 1937 per aturar l'efensiva que s'esperava des de
l'Aragó. El conjunt, dividit en dos espais, inclou tots els elements
que caracteritzan aqueste instal-lacions: un refugi antiaeri,
galeries per acolir peces d'artillería, trinxeres i un dipòsit
d'aigua.
EH
El Fort d'en Blariao
Aquesta
fortificació pertany a la línia defensiva d'Algars, creada per la
Generalitat el 1937 per aturar l'ofensiva que s'esperava des de
l'Aragó. El conjunt, dividit en dos espais, inclou tots els elements
que caracteritzen aquestes instal�lacions: un refugi antiaeri,
galeries per acollir peces d'artilleria, trinxeres i un dipòsit
d'aigua
Als
peus de l'ermita de Sant Bartomeu, aquest espai va ser concebut com
un monument i homenatge a tots els participants a la batalla. L'espai
també acull l'ossera on es dipositen les restes dels soldats que,
encara avui dia, apareixen al territori.
Fortificació
construïda per les tropes franquistes que defensaven el riu en
previsió d'un possible atac republicà. Seguint el sistema dels
blocaus de la guerra d'Àfrica, aquesta xarxa de forts no va impedir
aturar l'ofensiva del 25 de juliol.
Aquest
espai fou el lloc de comandament del tinent coronel Tagüeña, des
d'on va dissenyar i organitzar la maniobra de retirada de les tropes
republicanes al final de la batalla. Una maniobra executada amb èxit
que va permetre salvar la vida de milers d'homes.
Ubicada
al bell mig de l'actual traçat de la Via Verda, el 1938 l'estació
del ferrocarril de Bot era la darrera parada dels combois franquistes
que duien tropes i material per alimentar el front de l'Ebre.
Línia
de trinxeres ubicada a la vessant d'un turó que domina la
confluència entre el Matarranya i l'Ebre, així com la línia del
ferrocarril del directe Barcelona-Madrid. Es conserven bona part de
les seves estructures, amb l'afegit d'unes excel-lents vistes.
Espai
històric on va tenir lloc la desfeta del Terç de Montserrat,
l'única unitat catalana de tot l'exèrcit franquista, el 19 d'agost,
en l'intent de conquerir la Punta Targa. Acabada la guerra, els
supervivents del Terç el van convertir en un punt d'homenatge a
totes les víctimes de la batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada